França, Fernandel i els toros

Article publicat a E-notícies, 19/09/2010  

1

Els francesos són un poble paradoxal. Consideren França com el país dels drets humans i ni oficialitzen l’ús de les llengües històriques com el català, l’occità, el bretó, el basc, el neerlandès. Diuen que són d’esquerra i voten Sarkozy. Fa 30 anys que trobo a la premsa articles contra la corrida. La presenten com una salvatjada indigna d’un país civilitzat. Ara que el Parlament de Catalunya ha prohibit la corrida, moltes veus franceses han denunciat un complot nacionalista. Ja se sap…Els catalans són tots nacionalistes, val a dir neo-feixistes, intolerants i desagradables. Uns exèrcits catalans s’estan agrupant pels voltants de la Jonquera i de Puigcerdà per a reconquerir les terres catalanes al nord de l’Albera. No rigueu. Conec francesos intel·ligents que s’ho creuen i parlen d’Anschluss.

Si bé tota la premsa de París ha silenciat la manifestació del 10 de juliol, ara tots els periodistes, tots els polítics s’han tornat aficionados. Jo no entraré en aquest debat. No sóc el president Bourquin, la màxima autoritat de la Catalunya Nord, que ha pronunciat un discurs en francès al Parlament de Catalunya, en defensa de la fiesta nacional. Només em presento a mi mateix. Confesso que, durant molts anys, m’ha seduït la corrida. Sempre he admirat les novel·les de Henry de Montherlant, gran aficionado i aprenent de torero. Les operetes de Luis Mariano com ara El sueño de Andalucía o El príncipe de Madrid  contenen cançons magnífiques sobre la corrida sense parlar de El relicario del mestre Padilla i La corrida de Gilbert Bécaud. ‘ Les arènes gonflées d’une foule en délire… ‘ 

Heureux qui comme Ulysse, l'última pel·lícula de Fernandel em va obrir els ulls i em va encarar amb el patiment dels animals, toros i cavalls. Aquesta obra de Henri Colpi ens explica la història de l'Antonin (àlies Fernandel) treballador en un poblet provençal. L'amo li demana que meni l'Ulysse, un vell cavall de tir, a les curses d'Arle. L'Antonin no té prou diners per comprar-lo i l'ha de dur a la plaça de bous. Veu com un toro banyega un cavall. Mai no oblidaré la ganyota de dolor que expressa en Fernandel. Un moment inoblidable. Al final, pot salvar el seu amic i l'allibera pels estanys de la Camarga. D'ençà que vaig veure aquesta pel·lícula, espero el dia en que tots els toros i els cavalls del món hispànic es moriran tranquil·lament com llurs germans humans.

http://www.youtube.com/watch?v=aUyFyEnh9F4