VEF Blog

La clau de Balzac

Article publicat a E-notícies   11/09/2010

S'ha parlat molt de Cervantes aquesta setmana...Si no us fa res, ens allunyarem de la Manxa per a apropar-nos a un altre gegant de les lletres: Honoré de Balzac.

Enmig de tanta mediocritat contemporània, he sentit un gran plaer llegint un relat de Balzac. He retrobat durant mitja hora l'entusiasme juvenil arran la lectura de Els tres mosqueters, les novel·les de Pierre Benoit i la paraula màgica de Federico García Lorca. Mai no oblidaré aquella nit de setembre del 1982 quan vaig llegir en una aula del liceu Masséna de Niça Doña Rosita o el lenguaje de las flores. Vaig descobrir l'univers de Lorca en un volum gastat de la col·lecció Austral editat a Buenos Aires. Quina meravella!

Gràcies a La messe de l'athée (la missa de l'ateu) he tornat a la Niça dels meus vint anys. Honoré de Balzac ens presenta un intern que sorprén el seu mestre, ateu militant, a la sortida d'una església...

Aquesta narració pot servir de clau per a penetrar al món de Balzac. L'autor de La comèdia humana sovint avorreix el lector amb descripcions massa llargues i consideracions estranyes. Aquí res d'això. La descripció del barri del Montparnasse de l'època és eficaç, justa i ens ancora en un París real ple de gent entranyable i de personatges amb carn i ossos.

Aquesta història emocionant, molt humana, constitueix un visat ideal per a la gent que encara no han visitat l'univers del gran Honoré de Balzac. Hi retrobem totes les seves qualitats, tot el seu art prodigiós per a donar la il·lusió de la vida sense la pesadesa habitual.

Voleu que us reveli un secret oblidat? Els novel·listes del segle XIX eren molt bons perquè vivien en un temps en què els novel·listes creien en llur art. Uns escriptors com Honoré de Balzac, Lev Tolstoi, Benito Pérez-Galdós, Charles Dickens no volien revolucionar el món. Només explicaven una història amb personatges vius emprant una llengua alhora comprensible i més elegant que la parla de cada dia.

Pensar que Léon Daudet va escriure un llibre sobre el segle XIX titulant-lo Le stupide XIX siècle. Què hauria dit parlant del nostre?