Article publicat a e-notícies el 7/09/2010
Per a mi, la curiositat i l'honestedat intel·lectuals haurien de ser el motor de la recerca històrica. No sóc historiador ni professor d'història. Em considero només com un amant platònic de Clio. Per tant, m'abstindré d'opinar sobre els possibles orígens catalans de Colom. Fa molts decennis que es discuteix aquesta qüestió. He sentit a parlar de la pista genovesa, catalana i fins i tot corsa. Que els historiadors investiguin, em sembla perfecte.
Ara, crec que conec un poc la història de la literatura. A França, des de Pierre Louÿs, uns universitaris afirmen que les obres de Jean-Baptiste Poquelin, àlies Molière, no van ser escrites per Molière sinó per Pierre Corneille. Recentment, s'ha publicat a París un llibre titulat Le français ne vient pas du latin d'Yves Cortez. Res no em sorprén en aquest domini...A Catalunya, tenim l'equivalent amb els treballs de Jordi Bilbeny que creu en una conspiració espanyolista.
Les seves teories sobre Colom em semblen interessants, fins i tot plausibles ara no el segueixo quan afirma que tota la literatura castellana del segle d'or seria un plagi d'originals catalans silenciats i censurats.
He llegit amb curiositat el seu pròleg a Llàtzer de Tormos i cap dels arguments no m'ha convençut. Ni un...N'he parlat sovint amb l'editor de Bilbeny, el meu amic Josep Maria Orteu, i tampoc m'ha persuadit.
Només diré que una persona amb un mínim de sensibilitat literària veu que El Quixot, El lazarillo de Tormes o Las novelas ejemplares van ser escrits i concebuts en castellà. Quin traductor prodigiós seria capaç de traduir amb aquest geni, aquesta vivacitat un original català-valencià fantasmal? Quin traductor podria arribar a aquest grau de perfecció?
Seriosament, ho dic amb tota la solemnitat necessària. Tenim prou problemes amb els jacobins francesos i els espanyolistes ' de triste figura ' per ridiculitzar els nostres projectes exaltants de construcció nacional amb teories estrambòtiques, de ' truca a l'embut. ' Cercar orígens catalano-occitans a Molière, Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Garcilaso de la Vega, Michel de Montaigne, Pierre de Ronsard, Mishima o el rei de Prússia em sembla un exercici tan gratificant com mirar d'ensenyar el japonès clàssics a una parella de gripaus enamorats...