VEF Blog

Entre totes les llengües que conec, les que m'agraden més són la russa i la catalana. També tinc una dilecció per la llengua de Cervantes. (Ja diré un altre dia el que m'inspiren els deliris sobre l'existència d'un suposat Miquel de Sirvent...) El castellà té la gràcia popular del català, la gentilesa de l'italià, la majestat del llatí clàssic, la subtilesa del francès i és el vehicle d'una literatura extraordinària.

Unes novel·les com La Regenta de Clarín, Sobre héroes y tumbas d'Ernesto Sábato, El amor en los tiempos del cólera de García-Márquez, Nada de Carmen Laforet van il·luminar la meva joventut, sense parlar de les cançons de Luis Mariano que sempre m'acompanyen durant les llargues nits de desamor. Mis noches sin ti... Ara, quan passo la frontera catalano-catalana, evito de parlar castellà.

Per què? Com a català originari del Rosselló, conec molt millor la llengua d'Ausiàs Marc que no la de Garcilaso de la Vega. A més, si els catalans no parlem català a casa nostra, qui ho farà?

Més enllà del meu cas personal, considero que el català és la llengua pròpia, l'idioma històric de Catalunya. Pla sé que totes les llengües son innocents, tant el castellà de Francisco Franco, com l'alemany de Hitler, el francès de Pierre Laval o el rus de Lenin.

Trobo el castellà meravellós a Castella, Andalúsia, Buenos Aires però, quan veig tanta intolerància, tant menypreu que suen cada dia d'una certa premsa espanyolista arran la normalització de la llengua catalana, no puc deixar de recordar com la lengua del imperio es va imposar a Catalunya. Em demano quan el català, el basc i el gallec seran oficials a tot Espanya. Cuando las ranas crien pelo...

Al Canadà des de la llei del 7 de juliol del 1969, l'anglès i el francès tenen un estatut igual a tot l'estat. A Suïssa, l'alemany, el francès, l'italià són llengües nacionals i els ciutadans de llengua romanxa poden adreçar-se en la seva llengua a l'administració federal...

A Espanya, si bé l'estatut de les llengües sembla paradisíac comparat amb França que practica una política centralista i arcaica, els ciutadans no gaudeixen de la igualtat lingüística.

Ja que puc parlar castellà a tot Espanya, a l'Àmerica Llatina, deixeu-me, doncs, si us plau enraonar català allà on m'entenen... ¡Por favor!