Article publicat a E-notícies el 25/08/2010
De la utilitat dels debats
Com més va, més dubto de la utilitat dels debats contradictoris. Els lectors d'aquest diari, per exemple, es poden dividir en dos grans grups. Uns quants consideren que els Països Catalans existeixen i que són una nació oprimada per França i Espanya des de fa tres segles. D'altres pensen que els Països Catalans només existeixen en el cervell d'uns quants il·luminats i que els catalans són uns espanyols antipàtics i insolidaris que s'obstinen a parlar una llengua sense futur.
Amb opinions tan divergents, no veig pas com es podria establir un diàleg. Un gat mai no bordarà i un ca mai no miolarà malgrat els esforços del millor domador.
Pels defensors de l'Algèria francesa, el general De Gaulle és un mentider, un perjur responsable de molts patiments. Els 'gaullistes', en canvi, veneren el gran home, el visionari que mai no s'ha equivocat...Per dialogar cal parlar la mateixa llengua...
Em fa l'efecte que només es pot debatre amb gent que té uns plantejaments veïns amb diferències, un 'back ground'mental comú. Llavors, el diàleg s'enriquirà amb matisos, precisions, afegitons constructius. En canvi, la ironia, els millors arguments del món, l'humor, el rigor intel·lectual no serveixen de res contra una paret. Com deia la padrina al meu avi ' tu me parles de figues i jo te parli de raïms...'
Commentaires
Moltes vegades he sentit aquesta sensació real de la inutilitat del diàleg, quan entre les persones ens separa (no les llengues), els conceptes diferents que podem arribar a tenir de les mateixes coses.
Dependrà del lloc del poíedre on estem situats per veure, sentir, percebre el món...?
Es la primera vegada que us llegeixo i trobo molt interessant el vostre blog.
La frase feta de la padrina del teu pare, genial!!!
Acabo de llegir LES AMNPESIES DE DÉU, és el primer llibre teu que he llegit, però no serà pas l'ultim, m'ha agradat força. Aviat en parlaré al Blog.