Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La política em cansa
Article publicat a E-notícies
Fa 25 anys que participo a la universitat catalana d'estiu de Prada i sempre m'ha sorprès la cobertura mediàtica que se'n fa. Els corresponsals dels grans diaris barcelonins en donen una imatge curiosa. Sembla que aquesta bon a gent visqui en una bombolla i estigui bevent cerveses al bar del Parlament de Catalunya molt lluny de la Prada real. A la UCE, la política és molt present, sobretot enguany amb la campanya electoral. L'estada a Prada, però, és molt més rica i variada que aquests debats repetitius i interminables sobre la política catalana. Aire, sis's plau! A la UCE la gent s'ho passa bé, riu,viu, estima, es diverteix tot descobrint nous horitzons intel·lectuals. Jaume Fàbrega, el gastrònom de Banyoles, es passeja amb els estudiants per tota la tradició culinària d'Europa.
Hi ha tallers de poesia, de cançons populars, excursions al Canigó sense parlar de les xerrades apassionants als tendals on pots enraonar en català amb una parella de Nova York, una professora del Japó, joves americanes i russes, o especialistes de la novel·la negra, entesos en whisky.
Avui, per exemple, tots els periodistes han anat a sentir el senyor Laporta mentre no hi havia quasi ningú a la presentació de La bèstia del Vacarès, l'obra mestra de Josèp D'Arbaud traduïda al català pel professor Jaume Figueras, l'apòstol de l'occità.
Com Frederic Mistral que brindava a la Causa Vençuda, d’Arbaud sap que el provençal ha perdut el partit davant la modernitat, Tant se val. Amb imatges superbes, una frase clàssica i atemporal, de marbre, com els poemes del mestre de Malhana, d’Arbaud ens guia pels estanys i els caminois del seu país en un passeig romàntic, endinsant-se en una meditació finesecular sobre els orígens de la humanitat i la fi del món.
Aquesta presentació ha estat magnífica, d'un alt nivell intel·lectual i no hi he vist cap periodista. S'estimen més comentar un discurs repetit cinquanta vegades...
Prada, com deia el malaguanyat Miquel Porter i Moix, és la ' república del bon humor ' i no una tribuna per a polítics xerraires, uns toca-manetes que toquen la mà a tots els possibles electors.
Commentaires
Jo vaig estar a Prada fa uns anys i en part estic d'acord amb tu. La presència de polítics, a vegades eclipsa la part acadèmica. Però és que els periodistes que informen a la premsa i ala TV, li donen més importància als polítics que no als professors, com he pogut comprovar amb els seguiment que he fet a travès de la premsa i la TV els anys que no he anat.
Enguany he notat un augment molt gran de gent del PSC, potser és l'imatge que ens arriba filtrada per la premsa?
He tornat a provar de comentar allà i no hi ha manera: em dona error una vegada i una altra.
Un article que treu unes conclusions agredolces de l'estada a Prada d'aquest any. Una mostra del cansament de la presencia de la política i de l'acaparament d'atenció per part d'algunes de les seves noves estrelles en detriment d'altres actes més apreciables, més d'acord amb l'esperit de la trobada (o el que a tu et fa sentir bé). Esmentes el gastrònom Jaume Fàbregues, descrius una pinzellada sobre aquells catalanòfis vinguts de terres llunyanes que ens informen d'allò que dominen, embastes un vestit molt elegant a una obra mestra de la literatura occitana i acabes amb una frase molt aguda del plorat Miquel Porter i Moix. Molt bé. Tot això donaria per a un debat interessant, per a unes quantes reflexions de fons, crítiques, adhesions, i per a algunes bromes també - és clar que sí! - més agudes, les altres no tant. I fins i tot alguna pixada fora de test. Som humans. Què ens trobem al debat? Un món paral·lel inventat del no res, amb el possible l'interès que podria provocar la imprevisibilitat (bé, allò del Cervantes i lo d"arrimar la cebolleta" tan Torrente, per escollir els dos extrems potser mereix nota) totalment malaguanyat.
Quan vaig a veure un film, la gent acostuma sortint parlant del que ha vist. A uns els agrada una cosa, als altres una altra. Aquí sembla que tothom parla d'un article que no he llegit, i ataca i defensa unes entelèquies que se m'escapen. I al final, com els micos de 2001, es fan cops de colze entre ells, sense massa control de cap on venen i on van les betzegades. Si com a mínim hi hagués insults creatius, o una batussa a cops de puny com déu mana - potser amb algun mort i tot -, encara...